Estudi sobre la connectivitat ecològica en la xarxa hidrogràfica del Parc Natural de l'Alt Pirineu

La metodologia consistí en una primera fase d’identificació de les potencials infraestructures amb efectes sobre la connectivitat fluvial. Posteriorment es va fer una inspecció de camp per buscar-ne d’altres infraestructures amb efectes potencials sobre la connectivitat. Totes les infraestructures detectades es van caracteritzar mitjançant l’índex de continuïtat fluvial proposat per l’ACA i, quan fou possible, es plantejà les possibles solucions per garantir la connexió fluvial.

En total es van inventariar 39 infraestructures transversals a la llera del riu, de les quals 23 (6 preses, 9 rescloses, 4 estacions aforament, 1 correcció hidrològica i 3 capiguals) podien tenir un efecte significatiu sobre la continuïtat fluvial i són les que s'analitzaren en detall dins l’estudi. De capiguals en total se'n van observar 19, però sols 3 es van considerar que podien suposar una barrera a la connectivitat, doncs la resta no tenien prou alçada per impedir el pas dels peixos, a més del seu caràcter temporal.

Client: Parc Natural de l'Alt Pirineu

 Data: 2009