La ictiofauna ibèrica té un gran valor de conservació ja que de les més de 60 espècies d’aigua dolça que estan descrites, al voltant del 80% són endèmiques. A més, els peixos estan associats a activitats recreatives i econòmiques àmpliament esteses, el que incrementa la seva importància a nivell social. Els peixos són els únics vertebrats que la Directiva Marc de l’Aigua requereix per a l’avaluació de la qualitat ecològica dels rius. La seva dependència del medi aquàtic els fa uns bons indicadors, ja que igual que altres organismes aquàtics, responen bé a canvis en les condicions ambientals.

Com a indicadors de la qualitat de l’aigua i l’estat ecològic:

• Integren la major part de processos ecològics de les masses d’aigua, a l’enquadrar-se en diferents nivells tròfics (omnívor, insectívor, piscívor, planctívor) propers al vèrtex de la piràmide tròfica.
• Són indicadors de l’estat de qualitat a majors escales espacials i temporals que la resta d’organismes aquàtics. La seva longevitat els permet ser indicadors d’afeccions i impactes de llarga durada.
• Les seves poblacions reflecteixen pressions hidromorfològiques que produeixin alteracions en la profunditat i amplada del riu, la velocitat de l’aigua, la granulometria del substrat, la vegetació de ribera o la discontinuïtat de la llera. Detecten pressions fisicoquímiques com contaminació, anòxia, eutròfia i aparició de toxicitat per algues.