Projectes
Els projectes desenvolupats per GESNA Estudis Ambientals abasten una àmplia diversitat d’ambients aquàtics i problemàtiques de gestió. Al llarg dels anys hem treballat en rius, estuaris, llacs, embassaments, aiguamolls i canals, abordant objectius molt diversos com l’avaluació de l’estat ecològic, l’estudi de comunitats biològiques, la connectivitat fluvial, la restauració d’hàbitats o el seguiment d’espècies d’interès. Aquesta varietat de projectes ha implicat l’aplicació de múltiples tècniques de camp i d’anàlisi, com mostrejos biològics, telemetria, marcatge d’individus, anàlisis genètiques o modelització ecològica, adaptades a cada context i objectiu. El conjunt d’experiències acumulades reflecteix la capacitat de l’equip per abordar estudis complexos amb un enfocament científic i aplicat, orientat a millorar el coneixement i la gestió dels ecosistemes aquàtics.
Seguiment de la comunitat de peixos en llacunes de depuració del Delta de l’Ebre
Aquest projecte analitza la composició, abundància i evolució temporal de les comunitats de peixos de les llacunes de depuració de l’Embut i de l’Illa de Mar al Delta de l’Ebre. El seguiment, iniciat el 2017, es basa en mostrejos periòdics amb diverses tècniques de captura per estimar la riquesa d’espècies, les captures per unitat d’esforç (CPUE) i la biomassa relativa. Els resultats mostren comunitats dominades per espècies introduïdes, especialment gambúsia i pseudorasbora, mentre que les espècies autòctones hi tenen una presència baixa i irregular. També s’observen diferències funcionals entre aiguamolls, relacionades amb la connectivitat hidrològica i la influència marina.
Estudi de les comunitats de peixos en embassaments i estanys de Catalunya i desenvolupament d’indicadors íctics per a l’avaluació ecològica
Aquest projecte ha analitzat la comunitat de peixos en els embassaments i estanys de Catalunya. Els mostrejos es van realitzar mitjançant una combinació de tècniques estandarditzades (xarxes d’emmallament, pesca elèctrica i prospeccions hidroacústiques) que permeten caracteritzar la composició específica, l’abundància, la biomassa i l’estructura de mides de les poblacions. Les dades obtingudes es van utilitzar per analitzar la resposta de les comunitats de peixos a les condicions ambientals i per validar possibles mètriques ecològiques aplicables a aquests sistemes aquàtics.
Mostreig, determinació i càlcul d'índexs de peixos per a l’avaluació ecològica dels rius de Catalunya (2020–2024)
Projecte de seguiment de les comunitats de peixos als rius de Catalunya per a l’avaluació de l’estat ecològic de les masses d’aigua. Entre 2020 i 2024 es van recopilar dades d’abundància, biomassa, estructura de talles i presència d’espècies autòctones i introduïdes. Les dades es van utilitzar per calcular diversos índexs biòtics basats en peixos i analitzar la seva relació amb pressions ambientals com la qualitat de l’aigua, la regulació hidrològica o la presència de barreres. El projecte també va avaluar l’estat de conservació de les espècies autòctones i l’expansió d’espècies exòtiques, aportant eines per millorar la gestió dels ecosistemes fluvials.
Mostreig i determinació de macroinvertebrats i diatomess per al seguiment de la qualitat ecològica dels rius de les conques del Ter, Fluvià i Muga
Aquest projecte, desenvolupat entre 2020 i 2024 per encàrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha consistit en el seguiment de la qualitat ecològica de les masses d’aigua de les conques del Ter, Fluvià i Muga. Els treballs han inclòs el mostreig de comunitats biològiques (macroinvertebrats i diatomees) i l’avaluació de l’hàbitat fluvial i del bosc de ribera mitjançant els índexs IHF i QBR. La xarxa de vigilància permet analitzar l’evolució temporal dels indicadors ecològics. Els resultats mostren una millora general dels índexs entre 2020 i 2021, seguida d’un descens progressiu fins al 2024 a causa de la sequera.
La connectivitat biològica de l’estany d’Ivars i Vila-sana
Històricament l’estany d’Ivars i Vila-sana acollia abundants poblacions d’anguila i madrilla, que hi arribaven des del riu Segre gràcies a una connexió fluvial funcional. Actualment aquesta migració és inviable en el cas de l'anguila, principalment per les grans preses de l’Ebre, com Riba-roja. Per encàrrec de la Diputació de Lleida, GESNA va avaluar la connectivitat de la xarxa hídrica entre ambdós sistemes. L’estudi va identificar sis infraestructures amb efecte barrera. La diagnosi servirà per planificar actuacions de restauració i millora de la connectivitat ecològica.
Bases per l’elaboració del Pla de recuperació del cavilat a Catalunya
L’any 2022 GESNA Estudis Ambientals va elaborar les bases per al Pla de recuperació del cavilat a Catalunya, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. El cavilat és un peix amb distribució molt restringida, limitat a la conca de la Garona a la Vall d’Aran. L’estudi va recopilar informació existent i va realitzar mostrejos en trams amb poca informació. El futur pla pretén garantir la conservació de l’espècie mitjançant la protecció de l’hàbitat, la millora del coneixement ecològic i accions de sensibilització.
Mostreig de peixos per a la xarxa de control biològic de la Demarcación Hidrográfica del Júcar
Mostrejos de peixos a 240 estacions de control en rius de les conques gestionades per la Confederación Hidrográfica del Júcar. Els treballs van consistir en inventaris de peixos amb pesca elèctrica per a la caracterització de les comunitats, i càlcul d'índexs biòtics (EFI+, IBI-JUCAR, IBICAT2b). Els treballs formen part de l'explotació de les xarxes de control biològic amb el objectiu d'avaluar i realitzar el seguiment de l'estat ecològic de les aigües superficials, segons estableix la Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l'Aigua), mitjançant l'estudi dels indicadors biològics i hidromorfològics.
Pla de vigilància ambiental del riu Eume
L’any 1995 es va caracteritzar per primera vegada l’estat ecològic del riu Eume. El 2002 es va iniciar el Pla de Vigilància Ambiental (PVE), que estableix variables, punts i campanyes de mostreig amb una periodicitat triennal; l’última aplicació és del 2020. El 2008 ENDESA en va encarregar l’execució a GESNA Estudis Ambientals, SL, amb l’objectiu d’avaluar l’estat ecològic del riu i caracteritzar ictiofauna, fauna terrestre i vegetació en set punts de la conca i dues campanyes. ENDESA ha continuat confiant a GESNA les aplicacions posteriors del PVE.
Mostreig i determinació de macroinvertebrats i diatomees, i càlcul d'índexs IHF i QBR a la conca del Llobregat
El projecte va incloure el mostreig i la determinació taxonòmica de macroinvertebrats i diatomees, així com el càlcul dels índexs QBR i IHF a la conca del Llobregat, dins el Pla de seguiment de l’ACA. Es van mostrejar 93 estacions seguint els protocols vigents i es van recollir mostres d’aigua a la Xarxa de Referència i Reserves Naturals Fluvials. Al laboratori es van preparar, processar i determinar les mostres: macroinvertebrats majoritàriament a nivell de família i diatomees a nivell d’espècie.
Determinació de l'estat actual de les Reserves Genètiques de truita mediterrània
La truita mediterrània dels rius catalans està amenaçada per la repoblació amb soques atlàntiques de piscifactoria, que provoquen hibridació i introgressió genètica, amb possible pèrdua d’adaptacions locals i risc per a la supervivència a mig o llarg termini. Per protegir-la, s’han declarat Reserves Genètiques on es prohibeixen repoblacions. L’objectiu del treball fou actualitzar la informació genètica de les poblacions de truita d’aquestes reserves i trams adjacents a les conques del Ter, Freser, Aigua de Valls, Segre i Noguera Pallaresa, en col·laboració amb el Laboratori d’Ictiologia Genètica de la Universitat de Girona.
Tecnologia RFID (PIT-tags) en l’estudi dels moviments dels peixos
La tecnologia RFID permet marcar individualment peixos i altres organismes per estudiar-ne els moviments mitjançant antenes fixes o lectors mòbils. Les marques, anomenades PIT-tags, s’implanten intraperitonealment o intramuscularment i permeten identificar cada individu de manera única. Aquesta tècnica facilita el marcatge de centenars o milers d’exemplars, fins i tot de talla relativament petita (a partir d’uns 5–6 cm). Les aplicacions en ecologia fluvial són diverses: avaluar l’eficiència del pas de peixos en obstacles (escales, ascensors o rampes), analitzar patrons de moviment o identificar àrees clau com refugis tèrmics o hidràulics i zones potencials de fresa.
Mostreig de peixos per a la xarxa de control biològic de les conques mediterrànies d'Andalusia
Es van realitzar mostrejos de peixos en 119 estacions de control de rius de les conques mediterrànies d’Andalusia. Els treballs inclogueren la captura de peixos mitjançant pesca elèctrica, la identificació d’espècies i el tractament posterior de les dades. També es van elaborar informes tècnics i es van integrar els resultats en format FIC a la base de dades CEMAS (Control del Estado de las Masas de Agua) del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Patrons de mobilitat de la truita (Salmo trutta)
Algunes poblacions de truita resident inclouen un petit percentatge d’individus que realitzen desplaçaments molt superiors a la majoria. Aquest patró, descrit en diverses espècies animals, podria estar relacionat amb diferències genètiques o fisiològiques. L’any 2012 ENDESA va encarregar a GESNA un estudi sobre la mobilitat de la truita en rius pirinencs amb aprofitaments hidroelèctrics. En un tram de 3 km del riu Flamisell es van marcar prop de 1.000 truites amb PIT-tags i es van realitzar seguiments mensuals (2013–2014). Les dades permeten estimar les distàncies recorregudes i analitzar la variabilitat individual en la mobilitat.
Actuacions per a la conservació del cavilat i la truita a la conca de la Garona
La riuada del 18 de juny de 2013 al riu Garona va causar greus impactes en les poblacions de truita (Salmo trutta) i cavilat (Cottus hispaniolensis), espècie endèmica de la conca catalogada com “En perill d’extinció”. Els inventaris posteriors van evidenciar una reducció important de les densitats. Davant aquesta situació, el Conselh Generau d’Aran, amb el suport d’Endesa i GESNA, va impulsar actuacions de recuperació poblacional. Les mesures es van centrar en la cria en captivitat de cavilat i la translocació de truites des de trams menys afectats.
Truites sedentàries. La mobilitat de la truita al Pirineu
Un estudi sobre la mobilitat de la truita al riu Flamisell (Lleida), promogut per Endesa, ha analitzat els moviments de 998 exemplars marcats amb transmissors PIT durant un any. GESNA en va monitoritzar la posició mensualment amb lector PIT i GPS. Els resultats indiquen que el 80% de les truites es desplacen menys de 100 m anuals, mentre que només un 5% superen els 500 m. Paral·lelament, un estudi genètic de la Universitat de Lleida va identificar una variant associada a la mobilitat, possiblement vinculada a l’herència migradora dels avantpassats.
Disseny d'una ruta btt entre l'Estany d'Ivars i Vila-sana, i el riu Segre
El riu Corb neix a la Conca de Barberà, i després de travessar les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell desemboca al riu Segre a l’alçada de Vilanova de la Barca. En el marc del projecte “Actuacions per a la sensibilització i educació ambiental al voltant de l’estany d’Ivars i Vila-sana i el riu Corb”, EGRELL va encarregar a GESNA el disseny d’una ruta en BTT seguint el curs del riu, així com la seva senyalització i la coordinació amb els ajuntaments implicats. La ruta té uns 30 km i posa en valor el paper ecològic del riu Corb.
Estudi sobre la connectivitat ecològica en la xarxa hidrogràfica del Parc Natural de l'Alt Pirineu
La metodologia es va estructurar en dues fases. En primer lloc, es van identificar les infraestructures potencialment susceptibles d’afectar la connectivitat fluvial. Posteriorment, es va realitzar una inspecció de camp per localitzar altres elements amb possibles efectes sobre la continuïtat del riu. Totes les infraestructures detectades es van caracteritzar mitjançant l’índex de continuïtat fluvial de l’ACA i, quan fou possible, es van plantejar mesures per millorar la connectivitat. En total es van inventariar 39 infraestructures transversals a la llera. D’aquestes, 23 presentaven un impacte potencial significatiu: 6 preses, 9 rescloses, 4 estacions d’aforament, 1 correcció hidrològica i 3 capiguals.
Salvament de peixos en el buidat dels canals de Balaguer, Térmens i Lleida
L’octubre de 2014 es van buidar els canals de Balaguer, Térmens i Lleida per realitzar tasques de manteniment. Durant aquests processos es formen basses residuals on els peixos poden quedar aïllats, fet que requereix operacions de rescat. GESNA Estudis Ambientals va coordinar els treballs. Un equip especialitzat va recórrer els 30 km de canal per localitzar punts d’acumulació d’aigua i capturar els peixos atrapats. Els exemplars es van classificar en espècies autòctones i al·lòctones; les autòctones es van mantenir en dipòsits amb aigua oxigenada fins al seu alliberament en trams autoritzats pels Agents Rurals.