Recerca
GESNA Estudis Ambientals desenvolupa una activitat intensament vinculada a la recerca científica en ecologia, amb especial atenció als ecosistemes fluvials. L’empresa destina regularment recursos propis al desenvolupament de projectes de recerca orientats a millorar el coneixement sobre el funcionament ecològic dels sistemes aquàtics i a generar eines aplicables a la seva gestió i conservació. Aquesta activitat es reflecteix en la participació en estudis científics i en la publicació de treballs en revistes especialitzades. Els integrants de GESNA acumulen nombroses publicacions científiques, fet que evidencia el rigor tècnic, l’expertesa i la base científica que sustenten els projectes i estudis que desenvolupa l’empresa.
Moviments de la truita mediterrània en rius pirinencs
Aquest estudi revela l’existència de dues estratègies de comportament: individus majoritàriament sedentaris i una minoria molt més mòbil. Aquestes diferències són clau per entendre la dinàmica de les poblacions i per planificar la conservació i la connectivitat dels rius mediterranis.
Comprendre els patrons de moviment individuals dels salmònids residents és essencial per a la conservació i la gestió dels rius, especialment en sistemes mediterranis, on la variabilitat ambiental és elevada. En aquest estudi es van marcar 997 truites mediterrànies (Salmo trutta complex) i es va dur a terme un seguiment de moviments durant 11 mesos mitjançant tecnologia PIT (Passive Integrated Transponder) en un tram del riu Flamisell (conca de l’Ebre, nord-est de la península Ibèrica).
Els resultats van mostrar que els moviments dels peixos segueixen una distribució leptocúrtica, és a dir, la majoria d’individus es desplacen poc mentre que una minoria realitza moviments molt més amplis. En concret, el 81,8% de les truites es van classificar com a sedentàries, amb desplaçaments molt reduïts al llarg de l’any, mentre que el 18,2% restant es van considerar individus mòbils, capaços de recórrer distàncies molt més grans dins del riu.
L’anàlisi estadística mitjançant models lineals generalitzats va indicar que els factors que expliquen el moviment no són els mateixos en ambdós grups. En les truites sedentàries, els desplaçaments van estar influïts principalment pel tipus d’hàbitat disponible, l’estació de l’any, el sexe i la mida corporal, amb els mascles i els individus més grans mostrant moviments més amplis. En canvi, en les truites mòbils els factors més rellevants van ser el tipus de mesohàbitat, la densitat de peixos i la mida corporal. Un altre resultat destacable és que els patrons de moviment es van mostrar consistents al llarg del temps, fet que suggereix l’existència de tendències comportamentals individuals estables. En conjunt, els resultats donen suport a l’existència d’una estratègia de mobilitat bimodal dins de les poblacions de truita mediterrània i posen de manifest la importància de la variabilitat individual.
Des d’un punt de vista de gestió i conservació, aquests resultats indiquen que és important considerar tant els individus sedentaris com els més mòbils. Ambdós grups contribueixen a mantenir la connectivitat funcional i genètica de les poblacions i, per tant, a reforçar la resiliència dels ecosistemes fluvials mediterranis.
Conservació de la truita mediterrània
La truita mediterrània afronta una greu amenaça genètica causada per dècades de repoblacions amb truites d’origen atlàntic. Aquest estudi revela una pèrdua progressiva de la identitat genètica de les poblacions autòctones i posa de manifest la necessitat urgent de protegir els últims nuclis genèticament purs i replantejar les estratègies de gestió.
La truita mediterrània (Salmo trutta complex) inclou diversos llinatges genèticament i ecològicament diferenciats distribuïts principalment a la Mediterrània occidental (Itàlia, França i península Ibèrica). La seva conservació és complexa a causa de la incertesa taxonòmica. Tot i que algunes poblacions han estat recentment reconegudes com a espècies diferenciades, moltes —incloses les ibèriques— continuen classificades com S. trutta i catalogades com a “Preocupació menor” per la UICN, fet que pot ocultar problemes greus de conservació.
Un dels principals riscos és la introgressió genètica amb truites d’origen atlàntic utilitzades en repoblacions. En aquest estudi s’analitzen els patrons d’introgressió, els factors ambientals associats i les implicacions per a la conservació a Catalunya, a partir de dades genètiques de 134 localitats. Els resultats mostren una introgressió extensa: només el 10,4% de les poblacions mantenen una puresa genètica elevada. La intensitat de les repoblacions és el principal predictor d’introgressió, seguida de variables climàtiques com la temperatura i l’estacionalitat de la precipitació.
Tot i que la distribució global de la truita a la regió es manté relativament estable, les poblacions genèticament pures han patit una forta regressió, amb una reducció estimada del 61,5% en l’extensió de presència i del 89,6% en l’àrea d’ocupació. Tendències similars probablement afecten altres poblacions mediterrànies. En conseqüència, aquestes poblacions podrien complir criteris de la UICN per ser considerades “En perill”, tot i que l’avaluació formal està limitada per la incertesa taxonòmica i la manca de dades. Reconèixer la truita mediterrània com una espècie diferenciada seria un pas clau per impulsar mesures de conservació efectives, mentre que a curt termini cal protegir les poblacions pures i implementar accions de restauració genètica.
Estudi dels efectes de les puntes de cabal de centrals hidroelèctriques sobre l’alimentació de la truita
Estudi experimental que analitza com les puntes de cabal provocades per la producció hidroelèctrica (hydropeaking) modifiquen el comportament alimentari de la truita (Salmo trutta), augmentant la disponibilitat de preses i afavorint una dieta més oportunista, tot i detectar-se densitats més baixes al tram afectat.
Aquest estudi va analitzar la influència de les puntes de cabal associades a la producció hidroelèctrica (hydropeaking) sobre l’activitat alimentària i la composició de la dieta de la truita comuna (Salmo trutta) durant l’estiu. Per avaluar aquest efecte es van comparar dos trams d’un mateix riu: un tram situat aigües amunt de la central hidroelèctrica, utilitzat com a control, i un tram situat aigües avall afectat per les variacions artificials de cabal. En cada punt es van capturar vint truites adultes mitjançant pesca elèctrica cada quatre hores durant dos dies consecutius. Els continguts estomacals es van obtenir mitjançant la tècnica de rentat gàstric.
Els resultats van mostrar que els episodis de hydropeaking van modificar el comportament alimentari de la truita i també la disponibilitat de preses. La intensitat d’alimentació, estimada mitjançant l’índex de plenitud estomacal, va presentar variacions marcades al tram afectat, amb valors màxims immediatament després dels polsos de cabal. Aquest patró es va associar a un increment de la deriva d’invertebrats bentònics provocada per les variacions hidrològiques. En canvi, les truites del tram control van mostrar variacions més suaus en la seva activitat alimentària, sense una relació clara amb la deriva d’invertebrats.
En conjunt, les truites del tram sotmès a hydropeaking van presentar taxes de consum més elevades i una dieta més heterogènia i generalista, indicant un comportament alimentari oportunista durant els episodis de variació de cabal. Així, la pertorbació hidrològica causada pel hydropeaking no va mostrar efectes negatius directes sobre l’alimentació dels adults. No obstant això, al tram afectat es van detectar densitats de truita més baixes i una estructura de talles desequilibrada, fet que suggereix la necessitat d’investigar altres factors associats al hydropeaking que podrien afectar negativament les poblacions.
Producció i dinàmica poblacional de la truita mediterrània
Estudi sobre la productivitat de la truita mediterrània que analitza com les condicions ambientals i hidrològiques influeixen en el funcionament de les poblacions en rius de capçalera. Els resultats aporten una nova visió sobre la dinàmica ecològica d’aquesta espècie i proporcionen eines útils per millorar la seva gestió i conservació.
La producció secundària de peixos integra diversos paràmetres demogràfics —densitat, creixement, mortalitat i reclutament— i constitueix un bon indicador del rendiment ecològic de les poblacions i de la integritat dels ecosistemes fluvials. Malgrat el seu interès, les estimacions empíriques de producció són encara escasses per les dificultats metodològiques.
Aquest estudi quantifica la producció secundària i el quocient producció/biomassa (P/B) de la truita mediterrània (Salmo trutta complex) en sis trams de capçalera del nord-est de la península Ibèrica amb condicions hidrològiques i ambientals contrastades. El mostreig es va realitzar durant dos cicles anuals (2008–2009 i 2009–2010), amb seguiment prolongat fins al 2017 en dos trams.
La producció anual va oscil·lar entre 30,9 i 167,8 kg ha⁻¹ any⁻¹ (mitjana 82,2), amb valors P/B entre 0,61 i 1,13 (mitjana 0,80), dins del rang intermedi descrit globalment per a la truita. Una producció més elevada es va associar principalment a un fort reclutament d’individus d’un any, major biomassa i aigües amb més alcalinitat. No obstant això, la variabilitat entre trams suggereix que factors com les alteracions hidrològiques o la complexitat de l’hàbitat també poden modular la productivitat. Els resultats aporten valors de referència per a poblacions mediterrànies de truita i contribueixen a la seva gestió i conservació.
Estudi sobre l’expansió de dos crancs de riu invasors als rius de Catalunya
Aquest estudi revela patrons diferents d’ocupació del territori segons les espècies. Els resultats mostren com les alteracions humanes faciliten la invasió i alerten del risc que aquestes espècies representen per al cranc autòcton i per al funcionament dels ecosistemes fluvials.
L’estudi analitza la dinàmica d’expansió i els factors ambientals associats a dues espècies invasores de cranc de riu nord-americanes, Procambarus clarkii i Pacifastacus leniusculus, als rius de Catalunya. A partir de dades de presència procedents de programes oficials de seguiment biològic i bases de dades globals, agregades en quadrícules de 10 × 10 km, es van estimar les taxes d’expansió i es van modelitzar les seves distribucions en relació amb factors geomorfològics i pressions antròpiques.
Els resultats indiquen una expansió significativa de totes dues espècies, especialment de P. clarkii, que mostra una expansió més ràpida i extensa. Aquesta espècie s’associa principalment a trams baixos i degradats amb elevada pressió antròpica, mentre que P. leniusculus tendeix a ocupar trams més alts, freds i menys alterats. Aquesta segregació espacial suggereix que els gradients longitudinals del riu i les alteracions humanes condicionen la distribució de les invasions.
L’expansió de P. leniusculus cap a les capçaleres pot representar una amenaça per al cranc autòcton (Austropotamobius pallipes), especialment per la transmissió de la pesta del cranc. Per això es proposen estratègies de gestió diferenciades: mitigació d’impactes en trams degradats i prevenció en sistemes de capçalera ben conservats.
Expansió de diversos mol·luscs invasors als rius de Catalunya
Aquest estudi mostra com les alteracions humanes i les característiques hidromorfològiques dels rius condicionen la seva distribució. Els resultats evidencien un risc creixent per a la biodiversitat fluvial i destaquen la importància del seguiment i la protecció dels trams millor conservats.
Els ecosistemes d’aigua dolça mediterranis són especialment vulnerables a les invasions biològiques, tot i que els macroinvertebrats invasors han estat menys estudiats que altres grups. Aquest treball analitza l’expansió espaciotemporal i els factors ambientals associats a quatre mol·luscs invasors (Physella acuta, Potamopyrgus antipodarum, Corbicula fluminea i Dreissena polymorpha) a les conques fluvials de Catalunya.
A partir de dades de programes de seguiment i bases de dades de biodiversitat, agregades en quadrícules de 10 × 10 km, es van estimar les taxes d’expansió i es van modelitzar els principals factors explicatius. Els gasteròpodes (P. acuta i P. antipodarum) han experimentat una expansió ràpida des de mitjan anys 2000, mentre que els bivalves mostren una expansió més limitada. Les distribucions s’associen principalment a trams baixos, amb poca pendent i elevada pressió antròpica.
Els resultats indiquen una zonació longitudinal del risc d’invasió als rius mediterranis i posen de manifest el paper combinat de la hidromorfologia i de les pressions humanes en la dinàmica d’aquestes invasions. El manteniment de programes de seguiment a llarg termini i la protecció de trams de capçalera i mitja muntanya són clau per limitar-ne l’expansió i preservar la biodiversitat fluvial.